Via de caire esportiu totalment equipada, evoluciona sobre un rocam excel·lent. A vegades es fa una xic difícil de seguir pel guirigall de xapes que trobem escampades per la paret. Molt ràpida, no és de les més boniques però serveix per arrodonir la jornada si ens hem quedat amb ganes. Aproximació: Anant per la carretera…
Situada a la Paret del Grau (Coll de Nargó) l’Esperó dels Maneirons és una opció del tot recomanable. Amb un equipament de caire esportiu, només ens caldran les cintes per superar les quatre tirades que conformen la via. L’itinerari, sobre roca excel·lent és sostingut, variat i ràpid, fent-nos escalar plaques, fissures i panxes. Com a…
El Serrat del Poll ha viscut els darrers temps una febrada oberturista que ha deixat les parets ben saturades. L’oferta és variada, tot i que hi predominen les vies de dificultat moderada i amablement equipades, o quasi. La Sordenes Mon Guef és un itinerari que ja havia estat obert d’antuvi i ara s’ha retroequipat pel…
D‘entre totes les roques i agulles de Montserrat el Cigronet pertany al grup de les modestes. No obstant, potser degut a la seva ubicació, just al costat del Camí de Sant Jeroni o potser per les seves formes capricioses, no passa desapercebut a les ànimes enfiladisses que de ben segur tindran un moment transcendent al…
Empetitida per l’extensió que prenen les Parets d’Àger la paret Xurulla resta en un segon pla tot just al costat dels vistosos Puntals. I és baixant d’aquests quan val la pena fer-li una visita per tastar el seu calcari de qualitat premium. La Supergosa és un itinerari preciós, molt ràpid i homogeni en la seva…
A la dreta de la preciosa Ocells de Niló s’enfila aquesta interessant proposta. Més equipada que la seva veïna però també més difícil, hi descobrim tirades engrescadores, com l’inici de la via o el penúltim llarg, enfilant-se per una placa lleugerament desplomada que demana ser resolutius. Una via semi-equipada, amb bona roca, ràpida i amb…
Totalment equipada esdevé una bona opció per passar un matí al sol sense preocupacions. Amb poc compromís, només caldrà que ens decidim pel següent cantell sempre a mà, per seguir progressant per aquest curiós amuntegament de plecs calcaris que formen el Serrat del Poll. La via es fa ràpid i la podem combinar fàcilment amb…
El Tercer Hombre és la típica via d’oferta. Calcari del bo, tirades guapes i assegurances per no patir ni mica ni gens, destí perfecte per les jornades hivernals d’inversió tèrmica. És clar que, equipada per dalt com està, trobarem algun tram ben poca solta per escalar-ho en lliure, com deia aquell: no és or tot el…
Hi ha vies pensades pel gaudi del personal, la Kollegats n’és un clar exemple. Més de 300 metres de recorregut completament equipats amb sòlids parabolts sobre una roca de bona a excel·lent en són les principals causes. L’aventura però, com sempre en aquests casos, la deixem a peu de via. Aproximació: Des de la Pobla…
Malgrat l’inevitable discontinuïtat de la paret, la del Xavi pot presumir de ser una de les rutes més mantingudes en V+ del sector, amb un darrer llarg de traca i mocador. Llarga i variada hi trobarem alguna tirada cutre altrament indefugible sabent on som. Un joc de friends serà suficient per afrontar aquesta ascensió, recomanable…
A Santa Anna si respira tranquil·litat. Una mica lluny de tot arreu i amb unes parets d’alçades més aviat modestes no esdevé un objectiu prioritari, tenint relativament a prop propostes de molta més entitat. No obstant això una visita al lloc sorprèn a les ànimes més enfiladisses àvides de nous llocs i rocam de qualitat….
La dels Senzills és segurament una de les vies més repetides de la matxucada Paret del Devessó. Amb un traçat força engrescador, aprofita àvidament el calcari de primera qualitat que ofereix aquest singular frontis. Totalment equipada, hi trobarem una escalada ràpida, amb passatges interessants a totes les tirades. Sens dubte una opció recomanable quan no…
Com la majoria de monòlits de la regió d’Agulles la del Capdamunt té la seva respectiva Aresta Brucs, oberta també com la majoria, per en Joan Cerdà i companyia. Es tracta d’una escalada breu, però no per això mancada de bellesa, amb una segona tirada curta però bonica. És perfecta per encadenar-la amb altres Arestes…
Via assequible, la Urquiza-Olmo és un recorregut que ressegueix unes plaques de roca de qualitat que van perdent empenta a mida que guanyen alçada. Completament equipada amb parabolts és a més a més la ruta normal de baixada de les vies que acaben al cim de la Roca Gris. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament…
Via bàsicament de fissures, la Little Bighorn és una proposta força interessant. Amb un tercer llarg contundent per vertical i mantingut, hi trobarem un rocam excel·lent, a excepció feta de la segona tirada, pur tràmit. La via es troba força equipada, tot i que emplaçarem alguna peça. Si sortim per la darrera tirada de la…
Just a la dreta de la bonica Crispín trobem la també molt recomanable Didgeridoo. Totalment equipada i amb roca de primera, hi trobarem una escalada força similar a a la seva veïna, on hi destaca el mur final, de traca i mocador. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de la Vinya Nova. Des…
La Paret del Pont esdevé un bon recurs per quan vulguem una matinal a l’ombra. Amb una aproximació relativament curta, un bon grapat d’itineraris i el típic rocam del vessant sud, es pot combinar més d’una via abans que comenci a tocar-hi el sol. La Crispín és la darrera via abans d’arribar al característic diedre…
Via sense massa història, busca l’espai lliure donant com a resultat dos primeres tirades bastant absurdes. Després la cosa millora, amb una bonica quarta tirada. Pràcticament equipada. Aproximació: Des del refugi Lluís Estasen prenem el camí que porta cap a l’Enforcadura; al cap d’uns minuts trobarem la tartera de la Dent de Cabirols, la creuem…
Per la façana oest de la Palangana, un petit Big Wall de vertiginosa verticalitat, s’enfila l’atrevida Barrufets. Un cop escalada hom es fa creus com aquesta línia no ha esdevingut una clàssica del vessant Nord; segurament qualitat del rocam i equipament (tot i que actualment es troba pràcticament restaurada) han fet de filtre. No obstant,…
Polèmica en el seu dia i amb un restyling per part dels seus equipadors, la Cristina G. G. s’enfila encaixada entre la Easy Rider i la Fragel intentant trobar l’espai lliure vacant. Els dos primers llargs són molt bons. No obstant no podem dir el mateix de la resta, quan la lògica ens duu cap…
Si s’accepta la idiosincràsia del rocam de la cara nord monterratina la Desideratum esdevé una agradable sorpresa. Un itinerari molt més engrescador d’escalar del que pugui semblar a priori, amb unes plaques aprofitades intel·ligentment que menen a una interessant xemeneia, amb un tram final d’Ae de ben segur escalable en lliure. L’orientació nord-oest assegura ombra…
A l’esquerra de l’escut central de la Paret de Sant Jeroni trobem l’Esperó Panxing, un itinerari prou interessant que permet recórrer aquesta banda tant poc transitada. La via és força variada, amb placa, xemeneia i una mica d’artificial. Hi destaca la quarta tirada per aèria i la tercera per ser la més compromesa. La trobarem…
És curiós veure com a algunes vies hi ha cua mentre d’altres pràcticament no es repeteixen només per un vector: la quantitat d’assegurances. És igual que siguin més boniques, més lògiques o que la roca sigui millor, el personal prefereix les expansions lluentes abans que trobar-se desemparat al vell mig de la paret sense saber…
La TIM de Sant Jeroni és una xemeneia descomunal, la més llarga de Montserrat i alhora una escalada de categoria es miri com es miri. Plantar-se al peu de via comporta sentir-nos inevitablement petits mentre observem la pregona escletxa que s’enfila fins el cim de Sant Jeroni amb una verticalitat intimidant. Endinsar-s’hi és però, una…
Diables aclapara, potser per la geometria d’una geologia d’equilibris impossibles, potser pels desafiants extraploms de tonalitats ataronjades o per l’estranya sensació de calma que envaeix quan et trobes penjat al vell mig de la paret. Sigui com sigui petjar el cim del Serrat de les Onze després d’escalar qualsevol de les vies que hi menen…
La Directa Americana cerca el camí per enfilar-se al capdamunt de l’Esperó del Dru (res a veure amb el seu homònim Alpí). Ho fa aprofitant unes plaques en general verticals i de gran qualitat. De caire esportiu, hi trobem un sostre a la tercera tirada que es va equipar amb preses artificials, fruit d’una manera…
L‘Alta Tensión és una interessant proposta per acabar d’arrodonir una jornada d’escalada a la zona del Càmping. Totalment equipada, aprofita amb avarícia les possibilitats del pany de paret per on s’enfila. Una primera tirada per un diedre ens mena sota un gran sostre on tocarà fer un fotogènic flanqueig amb el Monestir de teló de…
La Pérez-Vergés no conta amb el pedigrí de les grans vies del vessant nord, no obstant és un itinerari de gran bellesa, on podrem gaudir de la típica escalada montserratina on el gest marca la diferència; només la superació de la berruga es fa en artificial (7b+ en lliure diuen). Totalment assegurada i encarada al…